Repertori del 2007
Santa Cecilia | Concert de Sa Torre | Concerts d'estiu | Processons | Concert de Sant Domingo | Setmana Santa |
| |
|
|
|
|
|
|
Pels concerts d'estiu (a Son Macià i a Cala Murada), la Banda està preparant aquestes obres:
* España Cañí (Pascual Marquina)
* Pirates of the Caribbean (Klaus Badelt)
* John Williams in Concert (John Williams)
* Playas de Estepona (Manuel Navarro Mollor)
* Conchita Rubio (Bernabé Sanchís)
* Todo son nubes (R. San José)
*
Who wants to live forever (B. May)
España Cañí
Pasdoble de Pascual Marquina Narro (1873-1948).
Aquest compositor de Calatayud tenia un admirador
de la seva música a Almansa (Albacete). Era José Lopez de Osa, patronista -dissenyador i preparador de motlles- d'una fàbrica de calçats de la població manxega i tenia la il·lusió que el compositor a qui admirava profundament li dediqués un pasdoble. La banda d'enginyers dirigida per Pascual Marquina actuava tots els anys a petició municipal i estimulada, sens dubte, pels desigs del patronista, a les festes del mes de maig a Almansa. Aquell mes de maig de 1925 no podia ser diferent, de manera que la banda va ser de nou contractada. Marquina, que havia promès a l'admirador de la seva música el seu pasoboble anhelat, va caure en el compte del seu oblit el dia anterior de marxar cap a Almansa i per complir la seva promesa, en poques hores va compondre el pasdoble "El patronista Cañí". Durant el viatge amb tren van assajar la peça i van entrar a la ciutat manxega interpretant-la, amb gran content per al propi patronista i la població que també coneixia la promesa de Marquina. A Madrid va arribar el pasdoble un any després, sentint-se per primera vegada a la capital en el concert ofert per la Banda Municipal al Parque del Retiro el 9 de maig de 1926, dirigida llavors per Ricardo Villa i obtenint un clamorós èxit.
La gran bailaora, cupletista, actriu i coreògrafa Encarnación López Julvez, "La Argentinita" (1897-1945), de Buenos Aires i filla de pares espanyols, estava preparant un espectacle per a la seva presentació a Nova York i va voler incloure el pasdoble de Marquina, però quan va conèixer el títol es va dirigir a ell i li va dir: Mestre, ha de canviar el títol a aquest pasdoble, amb "El Patronista Cañí", no me deixen ni sortir a escena; per què no el titula vostè "ESPAÑA CAÑÍ"? I amb aquest títol es va estrenar el pasdoble el 1932 en el Metropolitan Opera House de Nova York.
Pirates del Carib - Pirates of the Caribbean: the curse of the Black Pearl
Película de la Disney del 2003, dirigida per Gore Verbinski, i amb
Johnny Depp (Capità Jack Sparrow), Geoffrey Rush (Capità Barbossa), Orlando Bloom (Will Turner) i Keira Knightley (Elizabeth Swann) als papers principals.
La partitura, arranjament de John Wasson, és una selecció d'alguns temes del film: "The Medallion Calls", "The Black Pearl", "To The Pirate's Cave", "One Last Shot", i "He's A Pirate".
Klaus Badelt és un compositor alemany de bandes sonores. Ha estat coproductor i creador de la banda sonora de "Gladiator", nominada als Oscar y als premis Grammy. Ha composat la música de pel·lícules com"Pearl Harbor", "Hannibal", "Mission: Impossible II" (Misión imposible II), "The Thin Red Line" (La delgada línea roja), "The Road to El Dorado" (La ruta hacia El Dorado), "The Tigger Movie" (Película de Tigger: Las nuevas aventuras de Winnie the Pooh) y "Chill Factor".
John Williams in Concert
Recull de temes de John Williams (entre altres, La Misión, La Guerra de les Galàxies, E.T., i Tiburón), arranjats per Paul Lavender.
John Towner Williams (Floral Park, Nova York, 8 de febrer de 1932) és un director i compositor americà. En una carrera que s'estén per sis dècades, Williams ha composat varies de les més famoses músiques de cine en la història, com Tiburón, La guerra de las galàxies, E. T. L'Extraterrestre, Superman, Indiana Jones, Jurassic Park, La llista d'Schindler, o Memòries d'una geisha. També ha realitzat altres treballs com la música de jocs olímpics, nombroses sèries de televisió i vàries peces de concert. Ha estat 5 vegades guanyador de l'Oscar de la Acadèmia americana, i ha rebut 45 nominacions.
Va estudiar a l'escola de música Julliard. A l'acabar la seva formació es traslladà a Los Àngeles i allà va orientar la seva carrera a la música de cine. Primerament va treballar com a col·laborador musical de personalitats de la música de cine com Bernard Herrmann, Morris Stoloff, Adolph Deutsch, Miklos Rozsa, Alfred Newman i Franz Waxman. Als anys 70 va començar una fulgurant carrera en la música pel cine. És un habitual de la música de pel·lícules d'aventures, sobretot a partir de la seva col·laboració, quasi des dels seus inicis, amb Steven Spielberg (Encuentros en la Tercera Fase, Tiburón) i amb George Lucas (la Saga de La Guerra de las Galàxies), que el va dur a la fama. Actualment continua escrivint pel cine, encara que va anunciar en 1993, després de La llista d'Schindler, que se retirava.
De 1980 a 1993 fou director principal de la Boston Pops Orchestra.
Playas de Estepona
Pasdoble de concert de Manuel Navarro Mollor (Siles, Jaén, 1930).
Fill del director de la Banda Municipal de Música, ben prest va entrar al món musical. Va estudiar percussió, clarinet, saxòfon, i composició. Als 21 anys va formar la Banda de Municipal d'Orcera (Jaén), i al 1955 la de Cortes de la Frontera (Màlaga). Al 1957 va ingressar al Cos Nacional de Directors de Bandes de Música Civils, i per concurs se li assignà el poble d'Estepona (Màlaga).
Com a compositor, Navarro Mollor té més de 25 composicions per a banda i uns 40 arranjaments. La Banda de Manacor, també ha interpretat el seu pasdoble Estepona Costa del Sol.
Who Wants to Live Forever
"Qui vol viure per sempre?", cançó de Queen escrita per Brian May, i publicada al disc "A Kind of Magic" al 1986.
Queen era un grup britànic de rock format per Brian May (guitarra), Roger Taylor (bateria), Freddie Mercury (veu i piano) i John Deacon (baix). Ha estat una de les bandes britàniques amb més èxit de les dècades dels 70 i 80, destacant per la seva diversitat musical (potenciada pel fet de que tots quatre membres n'eren compositors), la riquesa en les harmonies vocals i uns directes molt orientats a la participació amb el públic. D'entre les cançons de Queen de més èxit comercial i popular podem destacar We are the Champions, We Will Rock You, Bohemian Rhapsody i Another one Bites the Dust.
Brian Harold May va néixer el 19 de juliol de 1947 a Hampton, Middlesex, una petita ciutat al sud de Londres. Molt aviat va mostrar les seves dues grans aficions: els còmics de ciència-ficció i la guitarra, encara que el seu primer instrument va ser el ukelele. Va obtenir la llicenciatura de Ciències en l'especialitat de Física i va continuar el postgraduat treballant en Astronomia a l'Imperial College a Londres, matèria que va ensenyar durant algun temps al nivell de batxillerat.
Al final dels seixanta va formar el grup Smile amb Tim Staffell unint-se'ls després Roger Taylor, amb el qui formaria poc després Queen.
|
|
Per a les processons que venen, el repertori que se prepara és aquest:
* Triunfal - marxa de processó (José Ramón Blanco Recio)
* Fervor - marxa de processó (Miguel Pascual)
* Bailén - marxa militar (Emilio Cebrián Ruiz)
* Oriamendi - marxa
* Marsch der Partnerschaft (Hans Gansch)
* Alberti
* Mercado chico - pasdoble (A. Piquero i Pérez Devesa)
* Ida y vuelta - pasdoble (A. Piquero i Pérez Devesa)
* Banderas Moradas - pasdoble-marxa (Martín Alonso)
Triunfal
Marxa de processó de José Ramón Blanco Recio (1888 - 1939), dedicada al Santíssim Sacrament.
José Blanco va ser membre de la Banda Municipal de Madrid, i més tard es va desplaçar a Torrijos, on se va fer càrreg de la Banda de Música de Torrijos, al temps que exercia com a inspector municipal.
Entre les seves obres podem destacar aquesta "Marcha Triunfal" i "Cantemos al Amor de los Amores".
S'atribueix la instrumentació i harmonització de "Triunfal" a Emilio Cebrián, i pareix que la marxa està basada en una obra del basc Ignacio Busca de Sagastizábal.
Bailén
Marxa militar del músic Emilio Cebrián Ruiz, il·lustre director de la Banda Municipal de Música de Jaén. Va naixer a Toledo l'1 d'Octubre de 1900 i va morir, per accident, a Llíria (València) el 3 d'Octubre de 1943.
Va iniciar els seus estudis musicals a l'Academia del Professor José Blanco, i molt jove ingressà en la Banda de Música de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Al 1924 aconseguí per oposició la plaça de director de la Banda Municipal de Música de Talavera de la Reina. Al 1932 va obtenir la direcció de la banda Municipal de Jaén, que ostentà fins a la seva defunció.
Altres composicions seves són l'Himne a Jaén, Nuestro Padre Jesús, Churumbelerias, Acuarelas Campesinas, Una Noche en Granada, El Zoco Toledano, i també altres moltes partitures amb temes de Jaén, como Salve a la Virgen de la Capilla, Chirris y Pastiras, Juanito Tirado, Ragón Falez, Himno a Baeza, Himno a Úbeda, o Olímpica Jiennense. El 2001 se l'anomenà Fill Adoptiu de la Ciutat de Jaen.
Oriamendi
La Marxa d'Oriamendi o simplement Oriamendi és l'himne del carlisme. El seu nom ve del d'una batalla que va tenir lloc a la muntanya homònima, situada als voltants de San Sebastià, el 1837, durant la Primera Guerra Carlista en el qual l'exèrcit carlista va derrotar el cristin (partidaris de la regent Maria Cristina). Segons la llegenda, després de la derrota de les tropes liberals, els carlistes van entrar al campament cristin, prenent com a botí de guerra armes, uniformes i, també, la partitura d'una marxa militar composta per un músic anglès i arrenjada per un liberal donostiarra, sense lletra, per commemorar la victòria dels cristins, i a la qual els carlistes van posar lletra.
Durant la Guerra Civil Espanyola va ser un dels himnes de combat del Requeté i, per decret de 27 de febrer de 1937 aprovat pel General Franco cant nacional de l'Espanya Nacional, junt amb el Cara al sol de la Falange i la Marxa Real). Tanmateix, la versió oficial va canviar la menció a la tornada del Rei d'Espanya de la lletra original ("venga el rey de España a la corte de Madrid"), per "que las boinas rojas entren en Madrid", més acord amb la nul·la voluntat de Franco de restaurar la monarquia.
Mercado Chico i Ida i vuelta
Aquests dos
pasdobles són obra dels compositors Andrés Piquero Rivieren (m. 1997) i Francisco Pérez Devesa.
Banderas Moradas
Pasdoble-marxa del compositor Martín Alonso Pérez (1916-1995), natural de Huércal-Overa, Almeria.
|
|
Per a les Festes de Sant Domingo, la Banda prepara un concert d'obres de compositors catalans:
* Côte d'Or (Ferrer Ferran)
* Montserratina (J. Durán Alemany)
* Ecos de Catalunya (A. Coll Agulló)
* Obertura para una reina (B. Adam Ferrero)
* Jaume I el Conqueridor (Juan Gonzalo Gómez Deval)
Côte d'Or
Suite en tres moviments del compositor valencià Ferrer Ferran. Es tracta d'una suite descriptiva per a banda sobre la Costa d'Or francesa. El primer moviment, Dijon, presenta el tema principal de l'obra, i descriu els monuments d'aquesta ciutat; el segon moviment, La Bourgogne, l'art et le plaisir de vivre, presenta les vinyes de la zona; i el tercer moviment, Chalon dans la rue, comença amb la descripció del transcorre del riu Saône, i acaba amb una festa, una desfilada d'estiu.
Ferrer Ferran (València, 1966), compositor, pianista i director, és llicenciat en Direcció d'Orquestra de Vents i Composició per “The Royal Schools of Music”, a Londres, Catedràtic de Composició en el Conservatori Superior de Música de Castelló, Director Titular de l'Orquestra de Vents “Allegro” de València, de la Banda Primitiva de Paiporta i Director d'Allegro Centro Musical. Com a compositor, el seu catàleg supera les 100 obres. Està en possessió d'innumerables premis nacionals i internacionals, i destaca per una extensa i cuidada obra per a banda simfònica.
De Ferrer Ferran, la Banda de Manacor ha tocat també "Canto a UNICEF".
Montserratina
Obra escrita cap a l'any 1947.
Joan Duran i Alemany (Barcelona, 21 de setembre de 1896 – 22 d'abril de 1970) va ser compositor de pel·lícules i de ball. Va començar com a pianista en conjunts de jazz, amb els que recorregué Europa, però el treball d'arranjador i compositor aviat reemplaçà el d'instrumentista. A Alemanya va tenir el seu primer contacte amb el món cinematogràfic. Va ser arranjador, director musical, director artístic i compositor per a estudis de cine d'Alemanya, França i Espanya. A més de compositor d'un centenar de bandes sonores, Joan Duran també fou autor de tres sardanes, diverses peces instrumentals i, especialment, gran quantitat de ballables (pas-dobles, fox, boleros i altres).
Ecos de Catalunya
Suite en tres moviments, obra culminant del compositor Agustí Coll Agulló; el seu títol era "La Suite de mi Tierra", però fou publicada amb el nom "Ecos de Cataluña".
Agustí Coll Agulló (Mataró 1874-1944) començà cantant a esglésies de Mataró. Va estudiar armonia, composició i instrumentació a Barcelona, on va ser directori del cor "La Antigua Fraternidad" i fundà el cor "Catalonia". El 1903 funda l'"Orfeó Mataroní La Palma", i el 1913 funda la Banda Municipal de Mataró. Va tenir una gran fama i reconeixement com a compositor. Va guanyar nombrosos premis i certàments en tot Catalunya, especialment en els Jocs Florals. La seva producció compta amb obres corals, instrumentals i simfòniques, d'estil religiós i profà, entre les que destaquen les consagrades a Orfeons i Banda.
Obertura para una reina
Bernat Adam Ferrero (Algemesí, València, 1942) va cursar estudis de piano, composició i direcció d'orquestra en els conservatoris de València, Madrid, Paris, Roma i Accademia Chigiana de Siena (Itàlia). Ha obtingut nombrosos premis de composició, entre que que destaquen els Premis Nacionals de Composició Joaquim Rodrigo (1970 i 1974) i Manuel Palau (1974). Compon música pel cine i ha publicat diversos llibres, com "La educación por la música", "Las Bandas de Música en el mundo" y "Músicos valencianos".
Jaume I el Conqueridor
Poema simfònic de Juan Gonzalo Gómez Deval.
Gómez Deval (Benisanó, València, 1955) inicià els estudis de música en la Banda La Familiar de Benisanó i Unió Musical de Llíria. Cursà estudis superiors en el Conservatori Superior de Música i Escola d'Art Dramàtic de València, obtenint el títol de professor de clarinet amb premi final de carrera. Amplià estudis d'harmonia, contrapunt i fuga i composició i direcció d'orquestra amb els mestres José Mª Cervera Lloret i José Ferriz. Ha dirigit durant 22 anys la Unió Musical de Polinyà del Xúquer (València), Banda La Familiar de Benisanó (València) i, des de 1995, la banda del Centre Musical Instructiu Santa Cecília de Puçol (València). És autor de nombroses composicions, com "Apuntes sinfónicos", "Muralles", "Barrabás", "Fantastic Hotel", "Eiffel en concert", a més de pasdobles, marxes festives, marxes de processó, polques, boleros, ...
|
|
|
|
