El concert de Santa Cecilia (23 de novembre) serà el punt final al 75 aniversari de la Banda Municipal de Música. Estam preparant aquestes obres:

    * Amparito Roca (Jaume Teixidor)
    * Anniversary Marcha-Cha (Jef Penders)
    * Duncannon Overture (James D. Ployhar)
    * La Leyenda del Beso (Reveriano Soutullo i Juan Vert)
    * Manolo (Emilio Cebrián Ruiz)
    * Orfeu als inferns (Jacques Offenbach)
    * The Beatles in concert (Lennon / McCartney)
    * The Entertainer (Scott Joplin)

Amparito Roca
Pasdoble escrit el 1925 pel músic i compositor barceloní Jaume Teixidor. Va donar-li el nom d'una de les seves alumnes de piano (Amparo Roca) que era molt amiga de la seva filla, Maria. Es va estrenar el setembre de 1925 al teatre El Siglo de Carlet. És, probablement, un dels pasdobles més coneguts a Espanya i al món.
Jaume Teixidor (Barcelona, 1884 - Barakaldo, 1957) va ser músic, director i compositor. Va cursar estudis de música i durant uns anys va treballar per l'exèrcit com a músic. Després de deixar l'exèrcit el 1924, anà a dirigir la banda de Carlet, on va residir-hi només un parell d'anys. Després va traslladar-se a Manises i, finalment, passà a dirigir la banda municipal de Barakaldo des de finals dels anys 20 fins al final de la seva vida. La seva composició més coneguda és probablement aquest pasdoble, Amparito Roca.

Anniversary Marcha-Cha
Obra de Jef Penders (Joseph Johannes Gerardus), escrita l'any 1983.
Penders és un compositor i director holandès, nascut el 1928. Ja als 8 anys va rebre classes de música i clarinet. Durant l’ocupació alemanya va aprendre trompeta, trombó, saxòfon i guitarra. Va compondre música per a l'ús de la seva orquestra i per a altres. Al 1971 una greu malaltia el va fer perdre la capacitat de llenguatge. Ha estat vivint durant diversos anys a València. Altres obres seves que la Banda també ha tocat són Sweet Carolina Charleston i Mambo Bando Uno.

Duncannon Overture
Obra de James D. Ployhar (1926 - 2007), que fou un compositor nordamericà, educador de música, i productor de pel·lícules. Se'l considera un dels escriptors més prolífics en el camp de l'educació musical.

La Leyenda del Beso
Sarsuela en dos actes, amb llibret d'Enrique Royo, Antonio Paso (fill) i Silva Aramburu, i música de Soutullo i Vert, estrenada al Teatre Apolo de Madrid, el 18 de gener de 1924. La part més coneguda és l'intermedi orquestral ja que, després d'una introducció, els autors componen una de les seves melodies més famoses, cantada pel grup Mocedades.
Reveriano Soutullo (Puenteáreas, Pontevedra, 1884 - Madrid 1932) va néixer en una familia de músics. Dirigeix l'Orfeón de Tuy, i se trasllada primer a Madrid, i llavors a Alemanya, Itàlia i França per completar els seus estudis. Al retorn escriu sarsueles que no assoliren massa èxit, com Paloma del barrio (1911) i Guitarras y bandurrias (1920). En el curs 1923-24 coneix a Juan Vert en el Conservatori de Madrid, i aquest tàndem va escriure obres que si foren èxits: La leyenda del beso, La del Soto del Parral (1927) i El último romántico (1928). La prematura mort de Vert el 1931 el deixa sense col·laborador, i pocs mesos després mor ell també en un accident automobilístic.
Juan Vert (Carcagente, València, 1890 - Madrid, 1931 ) va estudiar a València i a Madrid. Encara que va escriure algunes sarsueles (Las vírgenes paganas, El Versalles Madrileño), la fama li arribà per la col·laboració amb Soutullo.

Manolo
Pasdoble d'Emilio Cebrián Ruiz.

Orfeu als inferns
Òpera bufa de Jacques Offenbach. El llibret va ser obra de Ludovic Halévy. L'estrena va tenir lloc al Théâtre aux Bouffes-Parisiens de París, el 21 d'octubre de 1858.

The Beatles in concert
Recull de varis temes del quartet de Liverpool, entre les que hi ha Michelle, Yesterday, i Ob-la-di, Ob-la-da..

The Entertainer
The Entertainer: a rag-time two step es un ragtime del 1902 escrit per Scott Joplin. Se va fer famós al renaixement del ragtime als anys 70, quan aparegué en la banda sonora del film El golpe, guanyadora d'un Oscar al 1973. Irònicament, el ragtime de Joplin no va ser massa popular durant els anys 30, l'època en que està ambientada la pel·lícula.
Scott Joplin (Texas, 1868 - Nova York, 1917) fou compositor i pianista, i una de les figures més importants en el desenvolupament del ragtime clàssic, per al que desitjava un estatus similar al de la música seria que venia d'Europa, i la possibilitat d'admetre composicions extenses com òperes i simfonies.

La Banda ha començat a assatjar aquestes obres:

    * Abba Gold (Abba)
    * Gallito (Santiago Lope Gonzalo)
    * La vita e' bella (Nicola Piovani)
    * Let's twist again (Chubby Checker)
    * Washington Post (John Philip Sousa)

Abba Gold
Recull de 4 temes del grup ABBA: Dancing Queen, Mamma Mia, Fernando, i The Winner Takes It All.
ABBA és un grup suec format a començaments dels anys 70 per Agnetha Fältskog, Björn Ulvaeus, Benny Andersson, i Anni-Frid "Frida" Lyngstad (el nom del grup són les inicials dels 4 integrants). Assoliren la fama quan al 1974 guanyaren el Festival d'Eurovision amb Waterloo. A partir d'aquí, tots els seus discs se situaren en les llistes dels més venuts de tota Europa. Cançons com Chiquitita i Fernando foren gravades també en castellà, i Chiquitita és el single més venut en la història d'Amèrica Llatina. El grup se va disoldre al 1981.
Com a curiositat, dir que ABBA fou el primer grup musical en aparèixer en un CD.
La Banda dedica aquesta peça a la banda del Corpo Musicale di Germagnano, Itàlia.

Gallito
Pasdoble de Santiago López Lozano (Ezcaray -La Rioja-, 1871 - València, 1906). Compositor i Director, des del 1902 va ser el director de la Banda Municipal de València. Va estudiar piano, flautí, violí, armonia i composició. Als 15 anys ingressà a l'orquestra del Teatro Apolo de Madrid, i després a la Sociedad Artístico Musical. Als 20 anys dirigia l'orquestra del Teatro Romea, i ja era reconegut com a violinista acompanyant, director i compositor. Al 1902 se trasllada a València per dirigir l'orquestra del Teatro Ruzafa, i el 1903 és seleccionat com a director a la Banda Municipal de València.
Gallito és considerat l'himne oficial taurí. L'Associació de la Premsa de València va organitzar una corrida de toros en la qual participaven els matadors Fernando Gómez "Gallito chico", Agustín Dauder Borrás, Angel González Mazón "Angelillo" i Manuel Pérez Gómez "Vito", i vàren voler que s'estrenàs un pasdoble dedicat a cada torero. La feina fou encarregada a López, i el juliol de 1904 se sentiren per primera vegada els pasdobles "Gallito", "Dauder", "Angelillo" y "Vito".
A l'enterro del Mestre López, a més de la marxa fúnebre de "El ocaso de los Dioses" de Richard Wagner, també va sonar "Gallito".

La vita e' bella
Película italiana del 1997 que narra como un italià jueu (interpretat per Roberto Benigni, també director i coescriptor del film), inventa una historia com a contraposició al món que les envolta, que és l'holocaust nazi. Aquesta película va guanyar més de 40 premis internacionals, inclosos 3 Óscar.
Nicola Piovani (Roma, 1946) va començar a treballar pel món del cine amb N. P. Il Segreto (1969) i Nel Nome Del Padre (1970). Des de llavors ha col·laborat amb molts de directors italians, i també amb Bigas Luna, per exemple. Ha posat música a films televisius, a obres teatrals, comèdies musicals, i música de cambra. El 2000 va rebre una nominació als Grammy per "La vita e' bella".

Let's twist again
Així com Elvis Presley és considerat el rei del rock and roll, Chubby Checker és considerat el rei del twist. Va néixer el 1941 a Carolina del Sur, i va liderar la febre del rock & roll que va arrasar els Estats Units a finals dels 50 i principis dels 60. Es va convertir en una superestrella el 1959 gràcies a la versió de la cara B d'Hank Ballard & the Midnighters, "The Twist". El tema va estar en el número 1 durant 4 mesos a la Billboard Hot 100, i va tornar al mateix lloc a l'any següent, trencant els rècords de vendes. A aquesta bomba li van seguir els èxits "Do the Pony" i "Let's Twist Again". A pesar d'haver tornat diverses vegades els anys 70 i 80, sempre se'l recordarà pel peculiar encant del seu rock & roll.

Washington Post
Marxa de John Philip Sousa (Washington D.C, 1854 - 1932).
John Phillip Sousa va ser un músic nord-americà, fill d'un immigrant portuguès i una alemanya. A l'edat de 13 anys va iniciar la seva carrera de músic, quan va ingressar a la Banda de la Marina dels Estats Units, a l'escola de la qual estudiaria violí, percussió, solfeig i harmonia. Tenia un esperit controvertit i inquiet, i poc afecte a seguir les normes musicals preestablertes en aquells temps. Passats diversos anys va pensar a independitzar-se i fundar la seva pròpia banda de música, la qual cosa va aconseguir amb rotund èxit. A partir de 1880 havia ocupat el càrrec de director de la Banda de la Marina, que va ocupar durant dotze anys. Però malgrat tot el va abandonar per fundar en 1892 el seu Sousa's Band, amb la qual va començar a difondre per tot el país aquelles brillants marxes que havia començat a compondre des de 1888.
Sousa va escriure un total de 140 marxes, 11 òperes còmiques i 2 poemes simfònics. Va arribar inclús a experimentar amb física i acústica, fins a inventar la gegantina tuba que sobresurt a la banda, a la qual la posteritat li ha donat el seu nom: sousàfon (als Estats Units). En altres països se li denomina helicó.
La Marxa del Washington Post, dedicada al famós diari de la ciutat de Washington, fou composta el 1889. Curiosament s'ha fet cèlebre per ser el tema característic de bona part dels circs de tot el món.

Per al concert de les Festes de Sant Domingo, la Banda prepara, en col·laboració amb alumnes de dansa de l'Escola Municipal de Música i Dansa de Manacor, la rondalla "Es pou de sa lluna", amb música del compositor Derek Bourgeois. Magdalena Gelabert Miró, filòloga i directora gerent de la Fundació Pública Antoni M. Alcover, serà la narradora de la rondalla. Vegeu aquí el programa de mà del concert.

El dibuix del cartell és obra de Pere Jaume Sureda, mestre del C.P. Na Penyal de Cala Millor. Moltes gràcies de part de la Banda!

Derek Bourgeois va néixer a Kingston-on-Thames l’any 1941. Es va graduar en Música a la Universitat de Cambridge amb matrícula d’honor, on també obtingué el doctorat. Estudià composició amb Herbert Howells i direcció amb Sir Adrian Boult al Royale College of Music.

La seva producció va des del simfonisme al piano, i també l'orgue: ha escrit simfonies, concerts, obres per a orquestra, per a orquestra i cor, obres vocals, instrumentals per a cambra, per a grups de metalls, de vent, així com també dues òperes, alguns musicals i bandes sonores per a televisió.

Apart de compositor, ha estat professor de música a la Universitat de Bristol, president de l’Associació de Compositors de la Gran Bretanya, i membre de la Music Advisory Panel of the Arts Council. Com a director ha dirigit la Sun Life Band, ha estat Director Musical de la Jove Orquestra Nacional de la Gran Bretanya, i va fundar la Jove Orquestra de Cambra Nacional de la Gran Bretanya i la va dirigir el primer any. Posteriorment, ha estat Director Artístic de l’Orquestra Filharmònica de Bristol i Director Musical de la St. Paul’s Girls School de Londres.

Des del 2002 viu a Mallorca, on es dedica sobretot a la composició. Del 2005 al 2007 va ser director de la Banda de Música de Felanitx. Durant aquest periode va compondre diverses peces que va estrenar amb aquesta banda, com Felanitx Fantasy, Felanitx Fandango, Felanitx Fiestas, Band Land, Es Pou de sa Lluna, Repic de Pasqua, Mallorca, Concert pels Obradors de Cas Concos, Piccolo Picante, i Walking de Dog.

La Banda està assatjant aquestes marxes fúnebres:

    * A Jesús (José Albuger)
    * Alma de ángel (Baltasar Moyà Sancho)
    * Cordero de Dios (Ricardo Dorado)
    * Jesús preso (E. Cebrián Ruiz)
    * La Rival (Sebastià Ribot Galmés)

A Jesús
Composició de José Albuger Cuenca (Albacete, 1903 - Icod, 1980).
Estudià música des de petit, i s'incorporà a una banda de música als 9 anys. Interessat en la composició, en la dècada del 1920 presentà les seves primeres sarsueles. Va dirigir amb gran èxit òpera y sarsuela en els teatres madrilenys fins a l'any 1944, on presentà les seves millors obres: “Rosa Flor”, “La comediante famosa” i “El cortijo de los rosales”.
A partir de 1944 va dirigir la Banda municipal de Gáldar, en la illa de Gran Canaria. Al 1959 agafà la batuta de la Banda municipal d'Icod de los Vinos. Paral·lelamente, com a compositor creà diverses obres relacionades amb la temàtica canaria.

Alma de ángel
Baltasar Moyà Sancho (Capdepera, 1861 - Palma, 1923) va ingressar a l'exèrcit al 1876. Al 1890, i durant 2 anys, va fer-se càrrec de la direcció de la banda de música Filarmònica Porrerense. Va dirigir l'Orfeón Republicano Balear (1897-1899), i l'Orfeó La Protectora (1899-1900); va dirigir circumstancialment la banda del Regiment d'Infanteria (amb la qual va guanyar el certamen de bandes de música de Manacor el 1897); va organitzar i dirigir durant molts d'anys una orquestra de ball que armonitzà els balls de màscares de les societats més importants de Palma; va reorganitzar i va dirigir la banda La Harmonia d'Alaró (1902-1905), i a finals del segle XIX va fundar i dirigir fins a la seva mort la banda La Camponense. El 1905 va guanyar les oposicions per al càrrec de director de la banda de música de la Casa de la Misericòrdia de Palma, que va ocupar fins l'any 1922.
Baltasar Moyà és autor de més d'un centenar d'obres, la majoria de les quals són pasdobles i marxes, obres dedicades a les formacions que va dirigir. Sobresurten el pasdoble El ferrocarril de Sóller, estrenada el 16 d'abril de 1912 amb motiu de la inauguració del ferrocarril Palma-Sóller, la marxa fúnebre La muerte de un ángel , i la sarsuela El hijo del pescador.

Cordero de Dios
Marxa de Ricardo Dorado Janeiro (A Coruña, 1907 - Madrid, 1988).
Va néixer en una família de músics, iniciant els seus estudis musicals als 14 anys. Al 1929 treu oposicions a músic major militar, ampliant estudis amb Manuel de Falla. Com a director de banda militar, va donar major dignitat a les marxes i himnes que s’utilitzen en la vida castrense. Algunes obres seves encara són emprades pels exèrcits, com per exemple “San Marcial” o “San Quintín”, o l’himne de l’Exèrcit de l’Aire. La seva extensa obra no se limita a les múltiples marxes i himnes per a banda, també va escriure pasdobles taurins, suites sobre temes gallecs, danses gallegues, sainets lírics, una molt celebrada “Suite alicantina” y una revista musical que va se va representar uns centenars de vegades a Madrid. A més, també es va dedicar a l'ensenyança.
Clicau aquí per sentir "Cordero de Dios" interpretat per la Banda de l'Escola Municipal de Cieza, Murcia.
La Banda dedica aquesta marxa als amics de la Banda del Stmo. Cristo de la Expiración de Linares.

Jesús preso
Marxa de processó d'Emilio Cebrián Ruiz.